INTRODUCCIÓ

L’extraordinària atracció que la mar exerceix sobre l’ésser humà mai no ha pogut ser totalment explicada per ningú.
Neil Amstrong, el primer home que va posar els peus a la Lluna, acostumava a dir que la bellesa de la Terra, sobretot, de l’aigua del nostre planeta era allò que més l’havia impressionat del seu viatge.
En el conjunt de l’univers l’element líquid és una raresa, un fet excepcional. I si bé l’aigua marina ocupa les quatre cinquenes parts de la superfície del planeta Terra, per als homes la mar ha estat sempre un univers estrany, un espai poblat d’enigmes.

La malfiança domina la relació entre l’home i la mar. El medi marí imposa un llenguatge diferent i un sistema de referències molt més complicat que no el de la terra ferma. No debades dalt d’una barca, fins la més plàcida quietud és moviment. Si el llenguatge és la mesura de totes les coses, no hi ha dubte que la mar és un món estrany. Potser és per aquesta estranyesa que fascina i aterreix a parts iguals.
La mar, medi estrany a l’humà, fou de primer un obstacle, abans d’esdevenir un camí. La història és marcada per la capacitat de l’home d’aprendre a viure amb l’entorn i d’aprofitar-ne els recursos.