NORMES GENERALS DE TREBALL

El crèdit es desenvolupa en quatre apartats:

1. Dossier: amb propostes de treball o activitats que haureu de resoldre amb els coneixements previs i la informació que obtindreu del treball de camp de les sortides , la consulta de llibres, enciclopèdies, Internet ...
2. Treball de camp: activitats que implicaran l’obtenció d’informació que completarà els vostres coneixements i us ajudaran en la realització dels dossier.
3. Diari de grup: utilitzarem un blog per fer el resum diari de les experiències viscudes durant els cinc dies que dura el crèdit.
4. Exposició oral: un cop acabat el dossier el grup haurà de fer una exposició oral davant la resta de companys/es i professors/es; utilitzant el diari de grup com a presentació per donar suport al que heu après en aquest crèdit.

Llegiu amb atenció les normes generals de treball per tal de poder realitzar de manera correcta aquest crèdit:

Realització del dossier

• Tenir cura i respecte pel material consultat.
• Atenció davant les propostes de treball.
• Bona gestió del temps de treball.
• Capacitat d’organització del treball en grup.
• Respecte, col.laboració i participació activa en el grup.
• Rigor en la realització del treball.
• Netedat i pulcritud en la presentació.
• Bona organització del contingut del dossier: portada, índex, numeració de pàgines, citació de les fonts d’informació, ...

Treball de camp

• Respecte per les normes dels indrets visitats.
• Obtenció d’informació mitjançant l’observació directa.
• Obtenció d’informació mitjançant la consulta bibliogràfica, internet,...
• Bona gestió de la informació obtinguda.

Diari de grup

• Recollir la informació obtinguda i fer fotografies, si s’escau.
• Realitzar una entrada al bloc cada dia.
• Fer un resum amb el què s’ha fet en el grup incloent anècdotes o incidències, si és el cas.

Exposició oral

• Tenir clar què es vol dir. Confecció d’un guió.
• Seguir el guió de continguts amb ordre, però amb naturalitat.
• Parlar de forma clara. Heu d’intervenir tots el del grup.
• Mirar els que us escolten mentre parleu.
• Aturar-vos de tant en tant i respirar a fons: és molt útil, especialment, quan ens adonem que ens posem nerviosos.

INTRODUCCIÓ

L’extraordinària atracció que la mar exerceix sobre l’ésser humà mai no ha pogut ser totalment explicada per ningú.
Neil Amstrong, el primer home que va posar els peus a la Lluna, acostumava a dir que la bellesa de la Terra, sobretot, de l’aigua del nostre planeta era allò que més l’havia impressionat del seu viatge.
En el conjunt de l’univers l’element líquid és una raresa, un fet excepcional. I si bé l’aigua marina ocupa les quatre cinquenes parts de la superfície del planeta Terra, per als homes la mar ha estat sempre un univers estrany, un espai poblat d’enigmes.

La malfiança domina la relació entre l’home i la mar. El medi marí imposa un llenguatge diferent i un sistema de referències molt més complicat que no el de la terra ferma. No debades dalt d’una barca, fins la més plàcida quietud és moviment. Si el llenguatge és la mesura de totes les coses, no hi ha dubte que la mar és un món estrany. Potser és per aquesta estranyesa que fascina i aterreix a parts iguals.
La mar, medi estrany a l’humà, fou de primer un obstacle, abans d’esdevenir un camí. La història és marcada per la capacitat de l’home d’aprendre a viure amb l’entorn i d’aprofitar-ne els recursos.